#culturadebouradio: 'el bou entra en campanya'

(editorial programa emitido 16/5/2015 y grabado el 14/5/2015)

Estem en campanya electoral. La fira de Sant Isidre a Madrid ens ajuda a ignorar, en part, el circ polític d’estos dies. La deteriorada clase política no té vergonya de fer el ridícul, i durant estos dies fica especial interés en demostrar-ho. No li anem llevar protagonisme a la data del 24 de maig. No, perquè som conscients que estem davant d’unes eleccions municipals i autonòmiques de gran importància. No cal dir-ho, però estem tots mirant a vore per a on cauen… Són, probablement, temps de canvi.

(escucha el programa complet amb Morenito de Aranda, Fernando Rey i el ramader Daniel Ramos)

Però, el bou també té que dir la seua. Esta setmana el bou feu la seua particular entrada en la campanya de la mà de Carolina Punset amb una declaració que en una societat normal no passaria d’anedòtica i personal, però, que fins i tot va ocupar portades de diari. I es que el bou, amb este periodisme que busca el clic d’ordinador fàcil i que el seu gran somni és convertir en viral les notícies, el bou, dic, és un arma carregada de sensacionalisme.

La senyora Punset, candidata per Ciutadans a la Generalitat, diu que no li agraden els bous ni els bous al carrer, i que, a més, van en contra del signe dels temps. Quina mania tenen estos polítics, que a la mínima estan donant lliçons de moral amb l’excusa de la política quan tenen un bou per davant.

Dels partits amb opcions clares per obtindre representació a Les Corts Valencianes, cap té una referència clara davant el bou, davant la Tauromaquia. Ni a favor ni en contra. El Partit Popular fa menció del bou al carrer, però només per donar-li faena a la Policia Autonòmica. Ni PSPV-PSOE ni Podemos fan menció ni res que se li parega. Amb Esquerra Unida, sembla que tampoc, però no ens seria estrany que tragueren la vena antitaurina per a creure’s més d’esquerres. I Compromís, dins del punt destinat als animals, al final de tot el seu programa, diu, fent ús d’un eufemisme, que vol (obric cometes) “desincentivar al territori valencià tots aquells espectacle que incloguen animals” (tanque cometes). La parauleta ‘desincentivar’ és un eufemisme, clar i ras; un eufemisme en tota regla que no està ahí debades. Què vol dir desincentivar? Vol dir que li van ficar la cameta al bou, al bou de carrer o de plaça, a la tauromaquia en qualsevol vessant en només tinguen ocassió? No ho sé, és només un programa electoral…

El cas es que dir que vens a desincentivar una manifestació cultural i popular que vertebra el territori amb presència a més de 280 pobles de tota la Comunitat Valencia, que conta amb un teixit associatiu actiu d'un bon grapat de persones i que amb més de 7.000 espectacles a l’any pot arribar a oferir un impacte econòmic de 50 milions d'euros i gràcies a que és capaç de reunir a les places i carrers a varios milions de persones poble per poble; i volen desincentivar tot açò? En serio? Doncs vaig a dir-ho: políticament això és de trompellots.

Però clar, uns ho diuen. I altres venen a fer-se la foto o com a molt a tirar endavant dubtoses propostes quan ja no és hora o es veuen amb l’aigua al coll i no saben ben bé a qui contentar. 20 anys de govern popular i què tenim?? Justetament enguany la temporada a la Plaça de Bous de València ha vist retallada la programació.  Per no parlar del tracte al bou de Canal 9 amb Camps o Fabra; o de Televisió Espanyola amb Rajoy. I el IVA, que de la mateixa forma que afecta al cine, també ho fa a les corregudes de bous, i que és pitjor: a les jonegades de promoció amb picadors.

I si mirem al Pais Basc el ridícul antitaurí de Bildu ja fa vergonya. Vist que les enquestes no li donen molt bon resultat i que ja és parla molt en serio de que els bous poden tornar a la plaça de bous de Ilumbe, els de Bildu ara intenten contraprograma amb un festival de Skate en les mateixes feches de la Setmana Gran de Donosti.

El menyspreu i constant ninguneig de clase política és evident. Part de culpa la té el propi sector taurí, un sector incapaç d’intervindre, organitzar-se i defendres; un sector incapaç de mostrar la seua força social. El toreig, la seua estructura, políticament es va quedar a la Transició. Des d’aquell moment va dir… “aquí me las traigan!!”

I així, com altres sectors culturals feren per moure's i lluitar pels seus drets --ahí està l’exemple del cine--, els taurins per la tauromaquia ha fet ben poquet.

I té que ser ara, començant per la força dels aficionats, quan comencen a fer-se de notar. Obligar a que els escolten i demostrar el seu pes social. Cal demostrar que el Bou, la Tauromaquia i la seua Cultura aporten i molt a la societat. SÓN TEMPS DE CANVI.