cinquanta anys després de riuada: la vida davall un pont a valència

La riuada del 57 va supondre per a València una tragèdia i abans i un després. Per a València i per a tota la seua àrea metropolitana, com Catarroja a vuit quilòmetres de la ciutat (a la imatge). Varen ser moltes coses les que es va endur per davant. Creu i ratlla. A continuació, vingué l'expansió. Sense contemplacions, el vell llit del Túria es feu verd, mentre que a les vores la ciutat creixia més i més. Xavier Ribera a El País ho escriu en un bon article, "Avalancha". Des d'aleshores el riu és com la cara de la ciutat, eixa que diuen és l'espill de l'ànima. Però hi ha coses que no canvien. Al 57, baix dels ponts de la ciutat habitaven centenars d'indigents, l'aigua els va arrossegar amb el poc que tenien. Hui, també, hi ha vida al ponts.

Cinquanta anys després, el riu és verd, autèntic pulmó de València, zona d'esbarjo per a tots, però davall dels ponts encara hi ha vida. La televisió ciutadana Pluralia ha arribat fins allí de la má de Baobab, la proba és aquest reportge denúncia de l'enèsima expulsió i més recent. No serà l'última.