no hi ha condol

L'obra de Llanera, ací al costat de ma casa, hui al menys, té poc moviment. Crisi obliga. Pot ser siga tot un símptoma, només vull corregir les meues paraules. Clar, no és una bona noticia: amb la gent que ha de trobar nova feina. Aixi de repent. A mi m'ho van a dir.

Especulació és especulació, Llanera ha corregut el gran risc i ha perdut. Pura inèrcia depredadora, mals consells o totes dos juntes. Mai ningú sap massa, ningú manté el control de res, tot i tingues allò que sembla que hui en dia dóna la raó, la llibertat de fer i desfer, un grapat de vots. Res de res. El PAI de turno, l'anomenat com Nou Mil·leni, també al 'paro'. De l'oblit defenitiu, estaria bo.

No cal ni donar el condol en estos casos -Las Provincias: "Camps no hizo ninguna mención a la crisis de la empresa inmobiliaria Llanera". La millor reacció de la clase dominant és tirar avant, possar un primera pedra allá on siga possible. Tal volta un circuit urbà per tornar a ser l'enveja d'Europa, del món sencer. I tot, al millor preu, amagant/suprimint les misèries, encara vives cinquanta anys després. Tancant la veu del veïnat, perquè de vegades el grapat de vots no dóna l'esquena, al contrari: Normalment i ja fa molts anys a la Comunitat Valenciana, sí, són eixos vots els que donen la raó de manera absoluta. Encara, que mai es sap tot.