erotisme faller a l'albufera

El món faller no és molt de la meua devoció. Tal volta perque, entre d'altres coses, no m'agraden gens els plays-backs, cosa que als fallers els xifla. En canvi, la festa fallera sí m'agrada, m'agrada vore València de bot en bot per març i anar als bous i passar-me per les verbenes i fer festa al carrer.

A més a més, tinc un amic que li agrada tot allò --Madonna o les falles, per dir dos exemples-- fins completar l'adjectiu de fanàtic amb totes les seues circumstàncies. No és faller, no pertany a cap comissió, però, crec que podria ser capaç de dir-te, al menys, els noms de les últimes cinc falleres majors de València i recordar com era la falla de la plaça de l'ajuntament en eixos anys.

Bó, hui als amics ens ha enviat un mail que en l'assumpte deia: "me quedo con abril". Obries i una direcció t'adreçava ací: a les fotografies del calendari que han tret les falleres de la Falla Abú Masaifa de Xàtiva. No és la primera vegada que es veu una cosa semblant, però sí és la primera en la que un calendari s'ha vist obligat a retirar una de les fotografies, precissament la de març. El motiu, que l'home de la fallera retratada no ha deixat publicar la foto.

Jo al meu amic ja li he dit més d'un vegada que s'obri un blog per contar eixes coses. Ell em diu que prefereix enviar-nos un correu als amics perquè així s'assegura que tots ho llegim. Li vaig a contestar, encara que supose que passarà per ací. Em quede amb setembre. Un dels mites eròtics dels que vivim a la voreta de l'Albufera ens endinsar-se perxant entre els sequiols de nit fosc i amb bona companyia. Alguns ho han fet, la majoria s'han quedat al port a falta de barca. Més vuitcentista no pot ser la foto si no fora pel color. Si fora en blanc i negra seria alguna pàgina censurada de Cañas y Barro.