Pujol i la seua doctrina política, doctrina d'adoctrinament. D'integració per la desigualtat, per no dir menyspreu de xonis i 'jenifers' arran de
la cançó d'Els Catarres que fa, ni més ni menys, crítica al 'catalan way of life'. Parla i diu que "una xoni és una noia jove, del món castellanoparlant". I a mi no sé si em fa por o llàstima.
No m'agrada el discurs de Pujol. I no m'agrada perquè és molt fi el fil que el separa de la imposició d'allò que ell --i el nacionalisme-- considera quasi, o sense el quasi, sagrat. I la llengua, és clar, ho és i això no admet discussió.
Però a més, el discurs destil·la superioritat, un sentiment, per què no dir-ho, de menyspreu. De doctrina política, doctrina del règim imperant: el seu; i l'afany per esborrar signes que puguen portar a qualsevol confusió.
Aixì, per exemple, i segons el seu parer, a partir del 26 de setembre --oficialment l'1 de gener de 2012-- ja no hi haurà motius per a confondre la seua sacrosanta catalanitat en una de les cantonades entre la Gran Via de Les Corts i el carrer Marina de Barcelona. Tot i que això ho hagen recobert d'un convenient respecte als animals. No deixa de ser més que doctrina política. Doctrina d'adoctrinament. I per a adoctrinar també hi ha que desadoctrinar. I això també ho saben fer políticament.
PS: Per cançons, per cert, la diferència és brutal amb València. Ací '
El Tio Canya', lamentablement, encara no ha perdut vigència i la cançoneta no és d'este estiu precisament.
