l'adéu de zaplana i els socialistes valencians

Eduardo Zaplana, el cartagenero moreno, ha dit adéu. No s'ha concedit ni els cent dies de marge tan politicaments correctes. Primer va dir que no tornaria a ser portaveu de l'oposició i ara de colp ha dit que fitxa per Telefònica. Adéu Zaplana, adéu, li diguem també des d'ací. Pare de la frase, estic en política per a fer-me ric, la valenciana és una societat que l'ha vist créixer, que a més a més ha tingut l'oportunitat de seguir el seu rastre, i ara que se'n va són molts els records i molt poca l'enyorança, ninguna diria, fins i tot en el seu partit. Però, sembla, que cap porta l'ha deixat tancada. Per si de cas.

Ha vist la partida d'escacs que es juga al PP i ha decidit fugir, a Praga diuen, a continuar cumplint amb els seus objectius personals i que ja no podien cobrir-se amb un míser escó.

D'aquell Benidorm que el va acollir, fins que es va convertir en un dels principals inquilins de Gènova, 13, els anys més productius varen ser en els que va aconseguir la consideració de Molt Honorable (1995-2003) com a president de la Generalitat Valenciana, quan va tindre l'oportunitat per a fer i desfer tot allò que va voler. Recordem, per no parlar dels seus dies a Madrid com a principal mamporrero amb l'11-M com primera excusa, l'IVEX i Julio Iglesias, Terra Mítica i la instauració dels principis de (des)informació a Canal 9, d'on per cert no s'han acomiadat encara -no ens és estrany- de tan il·lustre persona, al menys al seu informatiu de mitjanit a Punt 2.

Però, recordem també que amb Eduardo Zaplana va començar la peregrinació pel desert de PSPV, que encara continua. Seua va ser la primera pedra d'eixe mur electoral que a hores d'ara sembla infranquejable a tota la Comunitat Valenciana.

Qui ho anava a dir aquell 1995, quan un emergent Zaplana, però menys estilitzat, que 13 anys després, amb el seu suposat adéu, al PSPV les coses foren tan incertes com que encara ho són, sense encara haver trobat cap líder. Amb les coses així, resulta paradòjic, com a mínim, escoltar des de les files socialistes que Zaplana és la primera víctima de la crisi oberta entre Rajoy i Camps, quan no han aconseguit alçar el cap en tot este temps. Més, quan l'actual Molt Honorable, Francesc Camps, fa de la política valenciana el seu passatemps i es dedica principalment a fer-se un nom arreu del món, mentre són molt pocs els qui tenen curiositat per saber qui són Ximo Puig, Jorge Alarte, Francesc Romeu i Joaquin Selva, que no són altres que els candidats per a dirigir un PSPV que primer ha vist a Zaplana fer-se ric que ha alçat el cap.