València mira cap a la mar. Diuen i pensavem que sí. Per damunt d'un barri com El Cabanyal diuen que vol mirar. Però si és el primer en mirar: deixa'l que continue mirant per tots. Per historia, per tradició i per present, per vida; deixa'l quan tu ja has demostrat que només mires quan t'agrada allò que veus.Els protagonistes d'esta Comunitat Valenciana i la ciutat de València no ho sé cap a on estarien mirant despús-ahir. Ja ho sé: simplement no miraven. No hi havia cap Oracle, ni cap Alighi tallant les suaus ones del nostre Mediterrani. Només un peixcador. Per això s'ha valorat que esta foto no paga la pena. La mar bruta de xapapote, la platja de la Malva-rosa i de la Patacona ja és d'uns altres i no paga la pena barallar-se; tenen prou en demanar "responsabilitats". Clar, el xapapote no té el glamour que necessiten, l'únic que els interessa i del que volen ser caps de cartell sense ningú més que els destorbe. No saben ni res.
Foto: Kai Forsterling per a EFE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario