els inquisidors de catalunya, a punt

'Inquisidors', un article d'Arturo San Agustín. Recuperem l'article just la vespra de la votació al Parlament de Catalunya.

La primera mentida és afirmar que el debat sobre les corrides de toros és al carrer. Aquest debat o discussió de pati de veïns només és als mitjans de comunicació, sobretot a la televisió, que sempre necessita espectacle. Al carrer no es parla de toros. Al carrer es parla de moltes coses urgents i necessàries, però no de toros. Ni a favor ni en contra. Es parla de l’atur, de la prejubilació, de la nova pujada del rebut de la llum, de la paga extra de gener que l’any que ve no cobraran les nostres viudes o de certes residències geriàtriques amb problemes econòmics perquè les autoritats competents fa un any que no paguen el que deuen a alguns avis dependents. D’aquestes coses i de moltes més, totes urgents i necessàries, és del que es parla al carrer.

La primera mentida és afirmar que el debat sobre les corrides de toros és al carrer. I la segona és dir que les corrides de toros tenen una bona salut. Les corrides de toros estan greument ferides i moriran per causes naturals. O sigui, que no s’amunteguin, no empenyin, senyors inquisidors. No és necessari.

Aquí les corrides de toros van començar sent instrumentalitzades per alguns polítics sense argument i ara són l’ofici d’uns inquisidors o dictadors que, com tots els inquisidors i dictadors –no necessàriament vegetarians– incapaços d’enfrontar-se als seus propis problemes personals decideixen que és molt més fàcil imposar la seva voluntat als altres. Tots els que han volgut salvar la humanitat a la força, tots els que han volgut millorar el món per decret, tots aquests exhibicionistes amb greus problemes personals han acabat portant el proïsme a la foguera, a l’afusellament o al camp d’extermini. Com els seus predecessors, tot salvador que utilitza la llei és un individu perillós perquè encara no se li ha diagnosticat la malaltia.

Avui, l’excusa són els toros. Demà seran altres coses, perquè l’ofici de dictador o inquisidor, que abans era patrimoni exclusiu de la milícia o l’Església catòlica, ara s’ha democratitzat i compta amb internet.

Torna el Capitán Trueno.