cañizares

Santi Cañizares, el boig del pèl groc, se'n va del València després d'un any molt fotut i deu amb molta gloria. Encara que no ha sigut mai el porter del meu equip, sempre m'ha causat gran respecte. Coneguent la seua especial motivació quant jugava davant el Barça, la primera vegada que me'l vaig topetar, una nit a una discoteca de la qual eren socis els seus representants, varem acabar brindant pel Barça. Com un dia em va dir un amic, Cañizares és diferent a tot, és un puto filòsof dins del món del futbol. I eixa mirada, la seua penetrant mirada de sempre fins l'últim partit només pot ser la d'un gran porter, però ben bé podria ser la de la concentració d'un torero davant la incertesa del bou. Perquè el bou és altra de les seues passions. Una vegada, un dinar d'un dia de sant Josep, vaig tindre ocassió de compartir taula amb ell i escoltar les seues inquietuds per la festa. Que li vaja bé.