"nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro"

La seguent frase la va dir Joan Carles I, rei d'Espanya a l'entrega del Premi Cervantes l'any 2001: "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes".

Per això va mereixer un grapat de crítiques el Borbó, però hui, res a vore, la frase la podrien repasar els il·luminats: Savater i companyia. Total, només han passat set anys i sembla que hui ja, de Burgos fins Albacete, arribant des d'Astorga fins a Cabo de Gata, una atòmica haja perforat les llengües de tots els castellanoparlants i que tots els catalans --i també gallecs i bascoparlants--, mallorquins i valencians hajen mamprés una croada per reduir al dèbil, ja enfonsant en la més autèntica misèria.

Com al desert, sense diaris --a fer la má El Mundo, El País, l'ABC, La Razón i també La Vanguardia--, sense radios --no hi ha Ser, ni Cope, amen--, sense segle d'or --tot era mentida, mai existiren ni Quevedo, Góngora, Cervantes ni San Juan de la Cruz--, ni molt menys els realistes --Leopoldo Alas només tocava el clarinet-- i a América del Sud on mai va existir cap boom, Macondo va ser això, una invenció, el castellà o espanyol, pots dir-li com et vinga en gana, és ara una llengua amenaçada per llengues minoritaries i minoritzades que, miracle de Déu, s'han fet fortes des de no res i hui són autèntics terroristes que han emprat qualsevol fals mite polític.

Però, l'única realitat és que en temps d'immigració --d'on venen? Del Marroc, de Camerun, Nigèria, Polònia i tambè de Rumània, ah, i tambè de Perù, Veneçuela, Colòmbia, Ecuador i quasi tots els països de l'Amèrica del Sud de parla castellana?-- i quant l'espanyolisme més ranci s'ha donat compte de que Espanya no es trencava a partir del carrer Estafeta de Pamplona, que Zapatero guanyava netament unes eleccions, una pseudoprogre --anomeda Rosa Díez-- i els seues acòlits alçaven la banderola espanyola, ignorant una constitució que respecta des de l'any 1978 unes nacionalitats històriques --què és això d'Espanya fins fa quatre dies-- amb el respecte a unes llengues --catalana, i quan dic catalana també dic valenciana, basca i gallega-- i cultures pròpies, i volent inventar la nova dreta al rebufo d'una selecció espanyola de futbol que està fent allò que li correspon: bón futbol; varen vore que amb el fals paper de martir podien tornar avassallar com aquell dictador i sense voler, però realment desitjant-ho, llevar-li la raó al discurs del Borbó: mai encontre, sempre imposició ja siga a la força o plorant.