Jo el 9 d'Octubre no em manifeste. Preferisc esmorzar amb als amics, fer-me amb ells una bona paella, deixar-me'ls després del café i anar-me'n per la vesprada als bous. La paella es tradició des de fa uns cinc anys, anar a la correguda, això ja ve de més llarg. Crec que el meu primer 9 d'Octubre taurí va ser l'any 1992 amb un mà a mà entre El Soro i Enrique Ponce i bous de Cebada Gago.
Mai he anat a la processó cívica. Però, moltes vegades he acompanyat als amics a sant Agustí a l'inici de la manifestació de la vesprada, i quan s'ha fet l'hora he marxat cap a la plaça. Cadascun fa allò que li rota, parlant clar i ras. És la llibertat d'expressio i el respecte fonamental.
Però, hi ha qui d'això no té ni idea. He llegit a diferents bitàcores de la blogosfera valencianista que gent del Bloc i de Valencianisme.com va patir agressions i va ser amenaçada al migdia del 9 d'Octubre quan participaven en la processó cívica de la Real Senyera, 'cívica' perque aixina l'anomen, però, hi ha uns quants que d'això, torne a repetir, no tenen ni idea. La policia no els va poder donar seguretat i ni els mitjans de comunicació han denunciat la situació amb la messura de la gravetat del fet. Es a dir, com toca.
És greu, molt greu què la violència feixista, com sempre ha fet, intente fer callar les opinions que no li interessen. Això és la por. La por no aten a raons. Davant les opinions no els queda altra opció. La por ix quan s'esgoten els arguments. Es perden, i ja només queda l'atac, l'ús vergonyós de la violència.
*
El 12 d'octubre tampoc em manifeste. Ni vaig als bous perque en València no és una data de tradició taurina. Com a molt vaig al cine. Vaig a passejar per Ciutat Vella i de repent em topete amb furgons i furgons de la policia nacional, i veig un Hammer pel carrer sant Vicent a l'altura de l'esglesia de sant Martí, una xica a cavall, un amb un careta de Zapatero, altre disfressat de 'El Bigotes', i després moltes banderoles espanyoles i alguna senyera i algune més pre constitucionals que no m'agraden especialmet en cap lloc, gent cridant coses que no compartisc, i més policia fent un cordó de seguretat. No sé quina era la raó de tanta seguretat o a on estava el perill, però, és d'agraïr que per la vorera es poguera caminar. Al pas de la manifestació ningú aplaudeix perque realment no hi ha res que aplaudir. En arribar al cantó amb Maria Cristina ja han passat tots. Queden només més furgons esperant la policia.
1 comentario:
Yo también hablo del tema
http://clio5mil.blogspot.com/2009/10/ultras-contra-blogger-de.html
Nos leemos!
Publicar un comentario