Esta semana ponemos altavoz al pueblo, al pueblo que no ha querido escuchar el alcalde de València, Joan Ribó. Esuchamos la voz de los aficionados, peñistas y activistas taurinos de las pedanías de València: Benimamet, Borbotó, Massarrojos, Benifaraig y Carpesa. Además, también hablamos con Ramón Vilar, concejal de Hacienda en el Ayuntamiento de València por el PSPV. Todos son la voz y la opinión que no ha querido escuchar Joan Ribó al tomar de forma unilateral la decisión de no permitir el bou embolat en las pedanías de València.
EL TITULAR
"El alcalde ha cogido miedo a consultarnos"
(EDITORIAL)
Anem a deixar parlar a l’alcalde de Valènia, Joan Ribó, el que vol carregar-se el bou embolat a les pedanies de València. Escoltem a l’alcalde Ribó, que no es diga, escoltem el seu 'respecte' per la gent del bou i 'el seu coneiximent' com per a prender certes decisions. Escolten a Joan Ribó...
Eixes paraules de fa mig any són el preludi a l’actualitat d’esta setmana en la que l’amenaça s’ha manifestat amb la prohibició de fer bou embolat a les pedanies de València.
El fonament i argument, clar, és eixa comparació de les arrels de la Tauromaquia als pobles de València amb la Santa Inquisició, la segregació racial, l’esclavisme o la violència de gènere. Escoltar a l’alcalde de València ens fa caure la cara de vergonya.
Només per aixó, per eixos dornortats arguments, Joan Ribó ja demostra la seua total incapacitat per gestionar les festes amb bou, perquè ho fa des de l’odi. O millor, des de l’autoodi a la diversitat i pluralitat de la societat a la qual ell, com alcalde, deuria respectar.
Joan Ribó, amb eixes paraules i posteriors decisions, es fica a la mateixa alçada (o més) de l'integrista bisbe de València Antonio Cañizares, quan és capaç d'equiparar l'arrelament social i cultural de la Tauromàquia amb l'esclavitud, la inquisició o la violència de gènere.
Cal ser talibà per a tenir eixa ocurrència en un ple municipal. Cal tenir molt poca decència per a, sense majoria social ni de vots i amb exabruptes semblants, prendre decisions com prohibir el bou embolat per capritx, sense consultar ni dialogar amb el poble.
Hi ha que tindre molt poca decència democràtica. Que és quasi pitjor que les paraules d'Antonio Cañizares cridant des del pulpit a desobeir les lleis d'igualtat de gènere. Perquè el bisbe encara es pot 'excusar' en el seu fanatisme religiós, però l'alcalde de la ciutat València --recordem, que sense el suport d'una majoria social ni de vots--, sí es deu al conjunt de la societat valenciana, la seua diversitat i pluralitat, i a la qual per tant ha de respectar. Però Ribó discrimina com fa Cañizares en el que opina que és contrari a la seua fe. Si per a Cañizares la igualtat de gènere és cosa del mateix dimoni, la Tauromàquia per a Ribó és equiparable a lacra que és la violència de gènere. El seu animalisme, l’animalisme de Ribó cega qualsevol rastre d'humanisme i ignora, sobretot, els fonaments d'eixa relació ancestral entre el bou i home a través de la Tauromàquia, que vertebra i uneix socialment i exemplifica també l'alliberament del poble enfront de la noblesa i, per descomptat, els fonaments del respecte al bou, al seu espai i al seu caràcter i animalitat a través dels segles.
Hui farem el que no ha fet Joan Ribó. Escoltar al poble, parlar amb els impulsors de les festes de bous a les pedanies de València. Escoltar a eixa minoría que també fa poble. I li farem caure la cara de vergonya a Ribó només, encara que siga, per comparar la Tauromaquia amb les impossicions dels poderosos que han supossat l’esclavisme, la inquisició o la violència de gènere…
Perquè en este cas, Qui fa de poderós? A qui molesta la diversitat cultural i festiva del pobles de València? A qui, senyor Ribó? A vosté mateixa… Sr Ribó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario