el meu debut a alacant

Mai havia anat als bous a Alacant, ni tampoc a la ciutat, sí a l'aeroport de l'Altet al anar i al tornar d'Edimburg. Axí que per primer vegada vaig anar el passat dimarts 17 de juny i aniré dos dies més esta fira de sant Joan. Però he comprés perquè no havia anat abans. L'espectacle presenciat va ser lamentable --per la merda de correguda i perque la d'Alacant és com una plaça de poble o pitjor.

Si algú només va fer alguna cosa per donar-li a la vesprada un toc serios, eixe va ser tot un professional com Domingo Navarro.

Ell va ser l'únic dels que allí estaven vestits de llums que va fer tot el possible per que tornara als corrals el primer bou de la vesprada, que es va trencar una banya per la soca. Pujat-se i tot dalt la porta de torils fins conseguir-ho després de mig hora sense que allí ningú fera res evitar allò. La veritat, hui és difícil trobar a algú amb més sentit de la responsabilitat que Domingo Navarro quan ell està a una plaça de bous.

La parada de mansos era completament inútil, així com els operaris de la plaça. Lamentable va ser que a mitjan lidia del primer es donara un comunicat per megafonia amb el bou i el toreros al rogle. Però, l'espectacle es va donar a l'hora del berenar. Una vegada arrossegat el tercer bou, els operaris desplegaren la mànega per arruixar el rogle per a que no alçara tanta pols.

Obriren l'aixeta i la manega tirava l'aigua per tots els llocs menys per on tocava i l'home encarregat de regar es va banyar de dalt a baix. Els 'enginyers' intentaren arreglar-la sense aconseguir-ho.

Al meu voltant reclamaven la presència de Domingo Navarro, ell segur ho haguera regat tot en un minut. Mentre, un dels empresaris de la plaça de bous d'Alacant, el francés Simón Casas, acatxava el cap i es tapava la cara perque no volia vore un espectacle tan vergonyós.


De l'actuació de Vicente Barrera, César Jiménez i Francisco José Palazón millor no dir res. I dels bous, si això eren bous, de José Luis Marca i Manolo González, ja ho he dit abans: un merda. Sense perdó.