per la memòria de francesc ferrer i guardia

Hui fa 99 anys de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per la seua memòria, recupere alguns extractes de l'article de Xavier Montanyà publicat el mes passat a VilaWeb.

"Ferrer era un lliurepensador, llibertari, ateu, i fundador de l'Escola Moderna, un projecte pedagògic insòlit i lliure. No era nacionalista, ni cristià, ni militarista. Per això, l'estat espanyol, la burgesia catalana, els militars i l'església catòlica es van aliar per matar-lo, responsabilitzant-lo dels aldarulls de la Setmana Tràgica i de la pèrdua de la por que el poble, sotmès i indignat, començava de demostrar. Quan el poder elimina així una persona, pretén, també, eliminar-ne, de retruc, el pensament i l'obra. Aquí ho va aconseguir. A fora, no tant. A Brussel·les, li van erigir un monument, que els alemanys, durant la Gran Guerra, es van encarregar de desmuntar, temporalment. A Nova York, com ha descobert recentment Toni Marí, es van fundar en honor seu les Ferrer Schools, impulsades per Emma Goldmann, en què es van formar importants intel·lectuals i artistes, entre ells el nucli dels dadaistes. L'escola moderna, el dadaisme i el surrealisme partien, amb variants, és clar, del mateix punt: 'L'ensenyament racionalista pot discutir-ho tot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal.' Cal poder discutir-ho tot, posar-ho en dubte, dissentir de l'ordre establert. És fonamental. Avui, sobretot. El pensament únic persisteix.

Ferrer i Guàrdia es mereix una reivindicació. L'any 1909 Piotr Kropotkin, en saber que havia estat executat, va dir: 'Ara és mort, però és el nostre deure d'explicar la seva obra, de continuar-la, de difondre-la i d'atacar tots els fetitxes que mantenen la humanitat sota el jou de l'estat, el capitalisme i la superstició'. Vázquez Montalbán és mort. Maragall està malalt. L'any vinent, farà cent anys de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia al castell de Montjuïc. I setanta de la fi de la guerra civil. Per ell, per aquelles idees i per l'avenç de l'ésser humà i de la modernitat, podríem fer cas d'allò que proposa Pasqual Maragall a 'La ciutat del perdó': 'No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors.' És el 13 d'octubre. Jo, per ara, me'n recordo."

*Joan Maragall, com el seu net Pasqual, va escriure també un article titulat La ciutat del perdó. Aleshores, Ferrer i Guardia estava a punt de ser afusellat. L'article no va ser publicat.