02 julio 2009

pel respecte a la catalunya taurina i la seua història. ara més que mai

El Parlament Català ha rebut avui les 180.169 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la plataforma 'Prou' per a prohibir les corregudes bous a Catalunya.

Busquem entre les edicions digitals dels mitjans catalans i en cap es pot trobar res. No hi polèmica ni informaciò al respecte, per ara. Si en canvi sobre la Iniciativa Legislativa Popular per la prohibició del cultiu d'aliments transgènics o per la possible multa que podria rebre el grup irlandés U2 per fer massa soroll a l'hora d'assajar al Camp Nou.

Catalunya és un país maniqueista fins l'extrem. El Parlament Català ha tombat la iniciativa contra els transgènics --Catalunya és líder en cultiu d'aliments transgènics--, l'ajuntament de Barcelona ha multat a U2, i en canvi, encara no es sap què passarà amb les corregudes de bous o curses de braus com diuen allà. Com vaig escoltar una vegada i no em canse de repetir, si els bous de Miura pasturaren des de fa més de 100 anys a terres, per exemple, del Priorat o els bous de casta Navarra foren de casta Catalana, probablement res de tot açò estaria passant.

Però, tot i això, ni els propis partits amb representació parlamentaria tenen massa clar que dir al respecte, excepte el vot a favor de Iniciativa per dir-se ecologistes, d'Esquerra Republicana per dir-se nacionalistes i el vot en contra del Partit Popular per dir-se espanyols. CiU i PSC no ho tenen clar i per això, probablement, donaran llibertat de vot als seus diputats quan arribe el moment.

Leonardo Aselmi, portaveu de la plataforma 'Prou', diu i es cotradiu al dir que "no és cap atemptat contra res que pugui considerar espanyol" i al mateix temps recorda que "Barcelona va ser la ciutat més taurina amb tres places de primer nivell" i "no va quallar perquè no forma part de la cultura catalana".

Aleshores davant què estem? Davant una iniciativa en contra del maltractament d'un animal com el bou? Ens dòna igual realment que la tauromaquia estiga assenyalada com un acte exclusivament espanyol? O en canvi, la gent del 'Prou' s'ha alçat per fer un favor a la societat i prohibir aquells espectacles que, segons la seua pròpia i personal consideració, no formen part de la cultura catalana? I anem més enllà, què és allò de la cultura catalana? Maniqueisme pur i dur, la Catalunya que s'anomena demòcrata i moderna, la seua societat d'avui, d'un temps cap ací té eixe defecte i l'augmenta, es creu amb el poder suficient de dir allò és bó i allò roïn, encara que ni una cosa ni un altra siguen ni bones ni roïenes exclusivament i nomès tot es puga entendre per una obsessesió exagerada des dels seus polítics fins la societat més activa, una minoria però amb molt de pes, per buscar la diferència fins el ridícul i construir la seua pròpia i particular Cultura Catalana ignorant qui siga.

Llàstima de país que a hores d'ara creu que no tè conformada la seua cultura o que vol extirpar allò que creu aliè d'ella. Com bé s'ha encarregat de recordar Anselmi, Barcelona ciutat va tindre tres places obertes alhora, i fins l'any 1977 La Monumental i Les Arenes van conviure les dos en funcionament. La societat barcelonina tenia dos places per gaudir de la tauromaquia i practicament unides per un bon passeig per la Gran Via de Les Corts. I a Catalunya, a més, hi haven altres com les de Girona, Tarragona, Olot o la turística de Lloret de Mar. Per no parlar també del correbou de les terres de l'Ebre. Història taurina a Catalunya, i també cultura, hi ha un bon grapat amb més de dos-cents anys de tradició. Però, ara 180.000 signatures volen escriure la seua última plana i possar-li fi mitjançant la prohibició.

Quan va començar la ILP, allà per novembre, ja ho vaig escriure: "Al fons de la polèmica catalana hi ha, primer, un clar símptoma d'ignorar la història. Pot semblar dur, però, la plaça de El Torín de La Barceloneta de 1834, la de Les Arenes de 1900 i La Monumental --primer del Sport, 1914-- de 1916 han compartit molt més temps amb la societat catalana que el partit polític anomenat Esquerra Rupublicana de Catalunya (fundat al 1931). Això sense tindre en compte que les dos plaçes --Arenes i Monumental, encara que les tres per pocs anys també funcionaren alhora-- van conviure amb harmonia fins el 9 de juny de 1977, i per cert, crec recordar, no he vist mai, encara que açò no té res a vore, a dos partits nacionalistes de Catalunya --com ERC i Convergència-- formar junts el govern de Catalunya (amb harmonia). A més, tot açò sense revisar la història de la resta de plaçes del territori que coneguem com Catalunya."

Però, ara ja estan les 180.000 signatures de la ILP per prohibir la tauromaquia a Catalunya al Parlament. I el primer que es trobaran serà amb una Monumetal plena el proper 5 de juliol perquè José Tomàs es tancarà per primera vegada amb sis bous i amb motius benèfics. Els guanys aniran destinats a diverses ONGs. Serà un espectacle mai vist tan important o més com que U2 comence la seua gira mundial a Barcelona. I es que hi han coses, encara que una part de la societat catalana no arribe a reconèixer-ho, que només poden passar a Barcelona. I això hi ha que aprofitar-ho per demostrar la força necessaria per a que la festa dels bous siga respectada a Catalunya i es mantinga amb vida. Hi ha que prendre iniciatives concretes i efectives. Qualsevol aportació, conta. Ara més que mai.

5 comentarios:

Vent d Cabylia dijo...

Home, tampoc intentes fer demagògia amb això de José Tomás i les ONGs, perquè en el fons segurament saps que és això: demagògia.

Jo el que pense és que a Catalunya hi ha hagut una confluència dels dos principals factors que tu esmentes:

1. Una societat, com més "moderna i civilitzada" (en el concepte que podem entendre com més terciaritzada i més cultivada), més rebutja els espectacles amb animals, ja siguen corregudes de bous, lluites de galls o circ amb óssos (pel seu allunyament del camp o pel que siga).

2. Una societat, com més influïda per una determinada cultura nacionalista (en este cas la catalana), més rebutja la cultura (sociològica) nacionalista del seu principal rival nacional (el nacionalisme castellanoespanyol, pressuposant -el en realitat és fals- que els bous siguen un element històric privatiu de la cultura castellanoespanyola).

Tot plegat, passa el que passa: que hi ha un gran rebuig a les corregudes de bous a Catalunya, malgrat la seua pròpia història i malgrat el que vullgues argumentar. En definitiva, açò comença a semblar-se a una lluita de lobbies i, dins d'eixa, teniu totes les de perdre en el mig i llarg termini (per la confluència de factors abans comentada)...

Dani dijo...

Es complexe, he viscut 5 anys a Barcelona i t'he de dir que m'he trobat molta més gent en contra que a favor, potser perquè m'he mogut en ambients completament independentistes o si més no progressistes. Barcelona va ser la ciutat del chamaquisme als anys 50 però ara no ho és més, o no sé on està l'afició. Ni al Hospitalet ni a Nou Barris he vist afició i corregudes a la tele dels bars com passa a Vilafranca, hi ha tota una generació que no ha vist un bou en la seua vida, i possiblement sons pares van vore una novillada un dia a les arenes i eixe salt és el que ha fet més mal i és degut als factors que diu Vicent. Segur que hi ha afició, però només ix a la Monumental una vegada a l'any (quan ve JT, que després està buida quasi sempre).

Me fot, me fot que es comence amb les prohibicions de segons què i de segons què no. I a damunt, com s'ha polititzat l'afer, i com qualsevol cosa que sigue defensada pel PP a Catalunya mai serà acceptada per la resta, la cosa està malament. A mi mateix no em passaria pel cap votar-los perquè defensaran els bous.

Sobre les opcions que elegirà cada partit, és molt fàcil generalitzar, però a tots els partits trobaríem tauròfils, i els republicans ebrencs bé que s'han mullat pels bous de carrer o per exemple tinc un conegut de Cardona independentista cupero que no li lleves el correbou. Però els és més fàcil mullar-se per prohibir els bous i enrabiar a Balanyà que enfrontar-se a les multinacionals de transgènics.

Unknown dijo...

Fer demagagògia? No era la meua intenció, encara que ara que ho dius, pot ser vist des de fora. Però, també és veritat que la cita de diumenge, benèfica i tot (i les corregudes benèfiques al llarg de l'any es poden contar amb el dits d'una mà), només podia ocorrer a Barcelona. Més que demagagògia jo diria que és tota un provocació conforme estan les coses.

El salt generacional que comenta Dani és fonamental. Mentre que a València eixe salt d'una o dos generacions quasi deixa morta la llengua; a Catalunya, a Barcelona, deixa per l'arrossegament la festa del bous en només 40 anys. Tal volta són els caràcters de les societats, amb els seus errors i encerts.

València, la seua plaça de bous, com moltes altres, com les de Barcelona, a final de la dècada del 70 (quan tancá per sempre Les Arenes) i principi dels 80, patiren una forta crisi. I mentre a Barcelona ciutat la festa s'afonava, la de València va surar amb la gent de molts pobles de l'Horta que va arrastrar un fenòmen com El Soro. Una mena de Chamaco per a la Barcelona dels 50. I probablement sense eixe moviment social als anys 80 jo no estaria xafant una plaça de bous des de que tinc quatre anys.

I després està la politització i nacionalització dels dos bàndols, els antis i els pro. La majoria és perfectament indentificable entre uns i altres, però després queden els 'raros' com Dani i servidor i uns quants més (però pocs), que havent-se mogut per ambients progres, independentistes i tot allò, es trobem en eixa situació complicada de vore com la deriva política de les coses, sí fa demagògia, perquè hui a tota Catalunya només es celebren 17 o 18 corregudes de bou o de jònecs, i és això el que es vol prohibir. L'últim residu? tal volta. Tota una història més que centenaria a Catalunya? Això segur. I damunt a la clase política que hui governa Catalunya li és més fàcil mullar-se en eixe aspecte que en qualsevol altre...

Anónimo dijo...

Estimado señor:
Soy Leonardo Anselmi, y quería preguntarle si puedo colgar un comentario en esta entrada sin que éste sea recortado ni limitado, por supuesto con el mayor de los respetos.
Me gustaría aclarar mi postura al respecto, que entiendo que en este blog ha sido malinterpretada.

Un saludo!

Unknown dijo...

avant!