#fallas14/ fernando beltrán, el torero de faura amb una sensibilitat especial, i per la llengua també

Fernando Beltrán va saber esperar el seu moment. Amb total discreció i l'autenticitat de vore-li de tant en tant la cara al bou a peu de carrer, en els festejos populars del seu poble, Faura, on la tradició  bouera i la cultura taurina s'agermanen del tot amb la pilota valenciana. Quan feien bou en Faura, raro no era vore al torero eixit del poble mostrar això, eixa sensibilitat que fa dels artistes essers especials. Hui toreja a València, falta molt poc per a que es confirme la seu presència a Sevilla...

Va saber esperar i en Algemesí el passat mes de setembre es va viure el miracle que només pot provocar qui té eixa sensibilitat especial per expressar l'art de la tauromaquia. De casualitat? Segurament no. Però, va passar tot alló... Deprés de estar tota la Setmana de Bous d'Algemesí fent de discret sobresalient, el que semblava la propina que li donaren la va aprofitar per tallar, fins i tot, la cua i provocar una autèntica catarsis als cadafals.

 

Mentre esperava el seu moment, l'oportunitat d'Algemesí, va passar per Universitat Jaume I de Castelló, i continua reivindicant la seua cultura i procedència com qui planeja --sense por, sense complexos-- per damunt dels bous i sempre amb la seua llengua, el valencià.

 

Hui toreja a València després de passar l'hivern entre Faura i Sanlúcar de Barrameda preparant la temporada. Molts diuen que estem davant un torero especial --i junt a Román tota il·lusió es multiplica--, i és veritat: té eixes coses que el fan especial i normal. Tal volta, per això li agrada donar-li prioritat a la seua llengua. 

60 dies sense paella son molt durs.
— Fernando Beltrán (@Nandofaura88) marzo 2, 2014