En acabar la Fira de Juliol vaig aprofitar un parell de dies abans de tornar a la feina per desconectar i tostar-me al Perelló, nadar i no fer res. La setmana havia començat amb estampes destil·lant el bon rotllo tipicament estiuenc com pot ser vore a Espe cantant-li a Rubalcaba el 'cumpleañosfeliz' o a tres dones vora mar fent tractes amb el subsaharià de torn --drames a banda--, i amb tots els respectes, per a que els portara nous models de vestits abans que entrarem en agost com si es conegueren de tota la vida. "Amiga, qué pasa. Cómo va eso". "Hola, traes ese con flores, pero en blanco". "Ay, quedamos la semana que viene que yo todavía estaré aquí ¿vale?". I això ho escoltes i creus de sobte que el món no funciona tan malament i t'entren ganes d'escriure un post, però no ho fas perquè tens cap ordinador a l'abast i tampoc tens el costum d'anotar-ho, i se te'n va del cap i la setmana dos dies després ja no té res a vore i l'estampa és un altra ben diferent i encara és estiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario