25 septiembre 2011

la tauromaquia en catalunya fins l'eternitat


Per José i Juan, també Rafael; Granero, Marcial i Domingo Ortega; Felix Rodríguez, Manolete, Arruza, Dominguin, Pepe Luis i Pepín Martín Vázquez; Cabré i Bernadó, o José María Clavel; Els Antonio Bienvenida, Ordóñez i Chenel, Curro Romero i els germans Girón; Aparicio, Litri... i Chamaco! Per Paco Camino i, sobretot, pel seu germà Joaquín; i José Falcón. El Viti i Diego Puerta. Per Pere Balañà i Les Arenes i aquella del Torín a la Barceloneta; i Paquirri, Manzanares o Julio Robles; Ponce, Finito, Antonio Barrera, El Juli i José Tomás; Per Zafiro o Idílico; per l'afició catalana que ha viscut perseguida; Olot, Figueres, Lloret, Girona, Tarragona, Amposta i totes les terres de l'Ebre, lo riu i la vida; per ramaders com el Xarnego. Per una passió que no ha mort, sinó que l'han prohibit. Pel futur; per Ceret de toros i el respecte absolut al bou de la Catalunya francessa; per Serafín Marín, Enrique Guillén o el somni d'un xiquet d'Olot que li diuen Abel i ja té un capot...

No hay comentarios: