així està el carreró

El carreró d'una plaça de bous és un "escaparate" estupendo. Allí eres un blanc perfecte i tots et veuen. O entres per motius de feina o per a deixar-te vore i pegar quan més colpets d'esquena millor. Es poden vore polítics, futbolistes, constructors, famosos i grans d'Espanya fins i tot. Solen anar en grups, de dos o de tres, segons la cabuda dels enganyadors del mateix carreró. Hi ha una parella comú dels carrerons, encara que no és el seu hàbitat natural, i és la formada per un polític i un constructor, Fabra i Roig, que encara que ho semblen pel vernís que llueixen, no eren dos ninot de falla.

Trobe que els polítics tenen un lloc més apropiat al tendido ja que ni són toreros ni banderilleros, ni monosavis, ni areners, ni formen part de l'arrossegament ni res de res. Amb els seus carrecs ho tenen fàcil per trobar una barrera d'ombra on també són igualment visibles i poden recolzar-se a la maroma, com va fer l'alcalde del meu poble.

Per cert, el protagonistes del post ho van atinar. Disfrutaren del bou més brau de la fira, dels que hem vist poquets. El seu nom era 'Plañidero', de la ramaderia de Montalvo. Una orella li va tallar Pepín Liria en el dia de la seva despedida de l'afició de València. Era el 14 de març.