La imatge correspon a la Fira de Juliol de 1972. Paco Camino, després de triomfar, fent la volta a rogle es topeta amb Juan, Juanito el de la Barila, que li ofereix un bon glop de vi i el torero li dóna les orelles que havia tallat després d'una bona faena i magnífica estocada. Mirant la pel·licula el mateix Paco Camino, seriós abans, va somriure carregat de nostàlgia al vore apareixer a Juanito amb la gran bota de vi.
Eixe racò, Casa La Barila, malgrat estar al centre del poble, era un autèntic museu, a més a més de poder menjar les millors faves bollides acompanyades del millor vi de barril. Jo recorde de menut, cada vegada que he anat allí amb mon pare, passar-me hores mirant totes les fotografies que penjanven de les parets de la tasca.
Juanito el de la Barila tenia --té-- dos grans passions i les dos decoraven el bar. Una era el Reial Madrid i l'altra Paco Camino. Tan fortes, que quan jugava el Madrid, com no hi havia televisió al bar, tancava abans per anar se'n a vore el partit, i quan es va retirar Paco Camino de forma radical deixà d'anar als bous. Puc recordar a Juanito l'última vegada que Paco Camino va torejar a la plaça de bous de València, va ser un festival als anys vuitanta (1985?) tot i que jo, amb cinc o sis anyets, era molt menut també hi era. Paco Camino, retirat des de 1982, aquell dia no va estar bé.
Un immens retrat de Paco Camino presidia l'espai de Casa La Barila i era allò que primer es veia a l'entrada i fins i tot des de la vorera d'enfront del Cami Reial. Un Paco Camino jove i toreríssim recolzat sobre la fusta amb el capot a l'esquena. Una imatge que impossava un gran respecte i que jo sempre em quedava mirant-la embobat.
Però, Casa La Barila ja no hi és. Juan, Juanito el de la Barila, es va jubilar l'estiu passat i Catarroja va vore com es tancava un dels seus emblemàtics racons, ple de records i passions.
2 comentarios:
No sé si el comentari que faré és políticament correcte. Espere que no s'ofenga ningú... El cas és que mai he estat en este bar, però des de xicotet el meu pare em feia la broma que qui menja molt acabaria com la tia Barila de Catarroja, que no cabia entre la barra del bar i la paret. Anys després he comprovat in situ que es tractava d'un bar real i que està a Catarroja. Una llàstima que el tanquen, si era tan mític.
Salut!
Pot ser... alguna cosa em ve pel cap d'això que contes, però juan és al contrari, un home prim i per a estar darrere d'una barra, un home molt callat.
És un llàstima que es perden lloc així.
salut!
Publicar un comentario