merienda de verano

En la platja d'El Perelló.

Published with Blogger-droid v1.7.4

el casino d'el perelló

El Perelló és la primera opció --almenys ho era-- per a passar l'estiu de la gent de l'Horta Sud i també de La Ribera. Per a mi ho ha estat tota la vida i enguany ja he complit. Dies de sol i platja, i sense internet. Fa falta un red wi-fi a El Perelló i, probablement a tota la costa valenciana. La inversió seria més d'agrair que tots els inútils grans esdeveniments que ens toquen patir als valencians. Ahí va una idea per al turisme: sol, platja i comunicació.

Jo sempre ho dic, amb El Perelló ací al costat, no tinc res que envejar-li a Eivissa. Les coses com siguen. Però, al que anava: fer una miqueta d'enveja.



A El Perelló, a més de platja, hi ha a on menjar d'allò més bé. Podria recomanar Casa Chiva o algun altre. Però, el meu favorit és El Casino per la relació qualitat/preu. Pots dinar a la fresca o dins, i fer-te de postre un tiramisú de la casa, i si ho fas llarg, vore com la clientela canvia i els güelos perelloneros es fan els amos del seu hàbitat i mamprenen les seues partides de dòmino.

En El Casino de El Perelló atinen l'arròs. El meu favorit és el caldós amb llangosta, un plat que és recomable per a qualsevol època de l'any menys per als dies d'estiu. Aixina que l'opció que varem triar el passat dissabte, amb el previ del peixet fregit, la puntilla, sepionet i clòxines del terreno, va ser un arròs a banda bó de veres.

estampes estiuenques

En acabar la Fira de Juliol vaig aprofitar un parell de dies abans de tornar a la feina per desconectar i tostar-me al Perelló, nadar i no fer res. La setmana havia començat amb estampes destil·lant el bon rotllo tipicament estiuenc com pot ser vore a Espe cantant-li a Rubalcaba el 'cumpleañosfeliz' o a tres dones vora mar fent tractes amb el subsaharià de torn --drames a banda--, i amb tots els respectes, per a que els portara nous models de vestits abans que entrarem en agost com si es conegueren de tota la vida. "Amiga, qué pasa. Cómo va eso". "Hola, traes ese con flores, pero en blanco". "Ay, quedamos la semana que viene que yo todavía estaré aquí ¿vale?". I això ho escoltes i creus de sobte que el món no funciona tan malament i t'entren ganes d'escriure un post, però no ho fas perquè tens cap ordinador a l'abast i tampoc tens el costum d'anotar-ho, i se te'n va del cap i la setmana dos dies després ja no té res a vore i l'estampa és un altra ben diferent i encara és estiu.

quinze d'agost

M'agradaria escriure un post tranquil. D'eixos que desprenen només que plaer i, fins i tot, pots olorar. Dir tot allò que em recorda el 15 d'agost, quan era menut i anava a Benassal i pujant ja les curves direcció al balneari el cos se'm revolicava. D'alló encara que ja fa temps, les sensacions, crec, hui no serien molt distintes. Però, ara la vespra, el 14 d'agost, sembla que és tan important o més. M'agradaria, però són dies intensos. Massa i tot. Són festes a Foios, i jo, catarrogí, les coses, fester de Sant Roc, el del gos. I el diari tots els dies al carrer. Pense només ja en arreplegar el culet de l'Aste Nagusia de Bilbao que comença demà, pero que no tastarem fins el proper dijous. I dir: per fi.