a jesús mosterín, moltes gràcies pel que em toca i també pel que no

Fer una relació de tot el que s'ha dit i es dirà en el Parlament de Catalunya estos dies que estan citats pro taurins i antitaurins pot resultar un acte vomitiu. Predir si tanta compareixença servirà per alguna cosa que no siga portar endavant la prohibició pot ser siga molt més fàcil i així tot no deixarà de ser el més autèntic paripé encobert baix el gran concepte d'allò que s'anomena democràcia.

Amb la moral per bandera, com si estigueren més enllà del bé i del mal, els contraris a les corregudes de bous fan allò que millor saben des de la seua perspectiva urbana: tractar d'igual a igual a gossos, gats i bous i demonitzar a tot aquells que es situen a favor de la Festa. De sàdics i malats mentals ens han tractat. En paraules de Mosterín, ser aficionat als bous o participar en les corregudes és: "Un símptoma de molt escàs desenvolupament espiritual, moral i intel·lectual". I com deia això, tot seguit ho comparava amb l'ablació del clitoris a les dones.

Només puc dir una cosa a ell i als altres que tampoc s'han quedat curts: Moltes gràcies pel que em toca i també pel que no, es a dir, per no ser dona davant tan aberrant comparació. Perquè tot pot ser sempre molt pitjor.