Céret és l'últim reducte taurí a Catalunya. Ho és, ho serà si la raó no s'imposa a la llei censora abolicionista a la Catalunya (espanyola). La del parèntesi és l'única raó i preocupar-se d'ells diu ben poc de la mesura política dels qui govern i governaran a Catalunya i diu molt dels seus prejudicis.
Però, Céret, ciutat que té la sort de ser catalana i no ser espanyola, és referent de l'afició al bou --al toro diuen--, a la tauromaquia en el seu més ample concepte. I ho és des d'alla dalt, al Pirineu.
L'ADAC ja ha presentat les ramaderies per al seu cicle de 2011 que es celebrarà els dies 9 i 10 de juliol. Com sempre, únic i variats els encasts. Dos corregudes i dos jonecades. La festa amb intensitat i múltiples incògnites, perque això és la festa: misteri.
El ramat ressenyat són una correguda del ferro portugués Couto de Fornilhos --procedència Tamarón--, altra de José Escolar Gil --Saltillo, Albaserrada--, i els jònecs de Moreno Silva (Saltillo) i de Irmaos Dias (Norberto Pedroso, casta portuguesa).
Crida l'atenció això de Irmaos Dias, ramat de comportament desconegut a la plaça, al menys per a qui signa, i que és excusa més que raonable per debutar allà com espectador.
1 comentario:
Ceret no pertenece a España, ni a Cataluña. Aunque sí que fue parte de España hace tiempo.
Publicar un comentario